El principi de Responsabilitat

Avui dirigim la nostra mirada cap al major responsable de les nostres vides, nosaltres mateixos. La major part del que vivim, i sobretot la manera en què ho fem, es troba a les nostres mans, així com també és en nosaltres la capacitat per canviar allò que no ens resulta útil i que no ens fa sentir bé, de redefinir el que no ens acaba de convèncer i d’anar cap a allò que ens motiva, ens fa vibrar i ens fa sentir vius.

Resp3De vegades, el context que ens acompanya no afavoreix aquesta perspectiva, ja que hi són habituals els estímuls socials que ens intenten dirigir cap a creences i perspectives alienes a nosaltres sobre el que ens passa, sobre com ens sentim i com és la nostra vida. Per exemple, amb un concepte conegut i acceptat com el de la “sort”. Però què és exactament aquesta sort? Sembla ser quelcom molt poderós que ens acompanya o no en diferents moments de la vida, segons factors aleatoris, a la qual atribuïm el que ens passa, tant si és “bo” com si és “dolent”. “Bo” i “dolent”, entre cometes, ja que sovint jutgem d’aquesta manera els fets, sentiments, sensacions, etc. però amb major perspectiva i una mirada apreciativa, les valoracions poden esdevenir diferents. Tot i així aquests contextos també foment part del que escollim, de la nostra parcel·la de vida, de les nostres eleccions. Per tant, també es cosa nostra com percebem i processem aquests estímuls i què triem per a que formi part del nostre context.

ResponsabilidadSembla més clar amb un exemple, com ho podern ser les religions, en les quals creiem i ens fem pròpies. Algunes atorguen a un Déu, omnipresent i superior, un poder suprem i la major responsabilitat de les nostres vides, el poder de decidir què ens passa. D’altres en canvi, reserven aquest dret als humans, amb que construeixen les seves vides pas a pas, dia a dia. Fa uns dies, una amiga em va explicar com era la seva religió, em va dir que ella era molt creient, a la seva manera, sense adherir-se a cap religió preestablerta, sinó a la seva pròpia, en la qual tot l’univers i ella com a part activa d’aquest, interaccionaven per tal de construir la seva vida tal i com havia de ser, de la manera més conscient possible.  I és que aquesta màgia, aquest poder de crear i modelar el que vivim, sorgeix principalment de la consciència.

Així doncs, la capacitat per a escollir el context que ens acompanya i allò que s’alimenta en aquests sistemes, com les creences i els patrons, és nostra. Nosaltres alhora influenciem i generem sinèrgies i moviments en els nostres sistemes: en la família, en la colla d’amics, en la comunitat, a la feina, en el nostre país i en definitiva, en el nostre món. I per tant, en som responsables i compartim aquesta responsabilitat amb els demés membres del sistema en qüestió.

Aquesta nova mirada ens atorga el poder d’escollir i construir la nostra vida segons els nostres valors, somnis, projectes, desitjos i demés, ens ofereix les regnes de les nostres vides, el timó del nostre vaixell, per a conduir-lo amb les nostres pròpies mans. De vegades això ens espanta, ja que poder “culpar” a una altra persona, a un context, a un Déu o a la sort, a través de la queixa, esdevé més còmode. Alhora, però, també ens esclavitza, ja que perdem la llibertat i el dret de viure una vida plena i coherent, i de ser els veritables protagonistes de les nostres vides. O tal com ho expressa en Michael Jordan en aquest vídeo, el dret a ser llegendaris.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.