La meva nena

Respiro i em transporto a èpoques passades, moments de puresa, aparent ingenuïtat i plenitud. Connecto amb aquella nena que un dia vaig ser, m’inunda la seva màgia i em deixo portar per ella, m’agafa de la mà i em diu que tot anirà bé, que confiï…

la meva nenaM’adono que sempre ha estat dins meu, però que en ocasions no li he fet cas, seguint els mandats de la societat i de la família, obeint a un “ara ja ets gran”, “això les nenes grans i maques no ho fan”, etc.

De sobte m’adono que des de fa dies em comporto com quan era nena, observant com el primer cop, olorant amb curiositat, provant i jugant sense parar… Por a fer-me gran? Sí! Si això implica perdre aquesta aparent ingenuïtat que atribuim lleugerament als nens amb una certa càrrega de pena (pobrets…), quan en realitat la seva essència es manté pura i efervescent, sent capaços d’emanar-la sense por allà on van… La ingenuïtat es transforma en puresa i coherència, en una versió plena i genuïna de nosaltres mateixos.

I amb aquest gran recurs que tots portem a dins, avui em comprometo a cuidar-la i escoltar-la, i a deixar-la sortir a jugar sempre que em vingui de gust!

Un referent de vida: Nick Vujicic

Nick Vujicic, protagonista del “Circ de la Papallona” adopta una mirada diferent a la que estem acostumats, dirigint-la cap al seu potencial i cap a tot el que pot fer, enlloc de fer-ho en la mancança, ja que no creu que això tingui sentit ni utilitat. També remarca la importància de la gratitud, ja que la vida és un regal que cal aprofitar. Sens dubte, una persona admirable i tot un referent de vida a tenir en compte a cada pas que fem en els nostres respectius camins.