El Poder del Vínculo

La palabra vínculo viene del latín vinculum (cadena, atadura). No resulta extraño entonces que frecuentemente asociemos este concepto con imágenes como esta: cuerdas, hilos, cadenas, redes, etc. Estas representaciones suelen mostrar la complejidad de este fenómeno tan vital y fundamental, que nos mueve a nacer, a relacionarnos, a crecer y, en definitiva, a vivir.

Los lazos pasionales son los primeros que se integran en nosotros a través de nuestra creación, y se van desarrollando a lo largo de la gestación y en el momento clave de nuestro nacimiento, a partir del cual se irán transformando, ampliando y volviendo cada vez más y más complejos como consecuencia de nuestra naturaleza y la de los sistemas de los que formamos parte. Al final de nuestra vida habremos tejido un número incalculable de vínculos, directos e indirectos, que formaran la gran red de nuestra vida.

rope-667302_960_720El vínculo nos permite saber que existimos, empezando por la interacción con nosotros mismos y siguiendo por las demás personas, cosas, energías, etc. Según un estudio que recogía lo que pensamos y sentimos habitualmente antes de morir, señalaba el hecho de haber mostrado a nuestros seres queridos más frecuentemente el amor y la estima, reforzando así nuestros vínculos más cercanos e intensos.

Así pues, no es casualidad que la sensación de vinculación sea una de las motivaciones más primarias y emocionales del ser humano, y que esté presente durante toda nuestra vida como el motor que hace que funcione todo lo demás. Cuando se forja el vínculo, empiezan a pasar cosas, nos movemos, creamos, construimos y todo lo demás emerge. Este momento marca un antes y un después, ya no hay vuelta atrás una vez activamos la interacción.

Sin embargo, si que es flexible la manera en que lo hacemos, es decir, nuestra forma de vincularnos, ya que surge del aprendizaje que empezamos de forma muy temprana, y se va desarrollando a lo largo de nuestra vida. Se trata de patrones que utilizamos porque nos son útiles, que nos permiten vincularnos como queremos y escogemos en este momento.

A veces, estas estrategias que pueden parecer casi automáticas nos dejan de ser útiles, ya que nos hacen sentir en desequilibrio, con cargas, culpas o sencillamente ya no nos apetece relacionarnos de esta forma. En este momento, podemos plantearnos un cambio, una redefinición de estos patrones que nos permita estar más a gusto con nosotrxs mismxs, con los demás y con el mundo. De forma que empecemos a tejer la red de forma consciente y coherente.

No sólo utilizamos el concepto de vínculo para referirnos a las relaciones entre personas, sino también con las cosas, con las energías, la vida, etc. Por ejemplo, podemos preguntarnos: ¿Qué tipo de vínculo tengo con el dinero? ¿Cómo me relaciono con la vida? ¿Y con el amor? Podemos imaginar que estas cosas/energías son como personas, para que nos resulte más fácil saber como está la relación con ellos.

La película Náufrago muestra la importancia del vínculo, de una forma tan surrealista como a la vez emocionante que nos conmueve hasta lo más profundo, ofreciéndole al protagonista (Tom Hanks) la posibilidad de poder compartir la experiencia de naufragio con alguien o en este caso, con algo (Wilson) dándole sentido al momento y a su existencia.

Prestando atención al vínculo, podemos darnos cuenta de muchas cosas que si miramos hacia otros lados no vemos. Y cuidando estos vínculos podemos generar grandes cambios que de otra forma nos resultaría más complicado, ya que algo tan natural y esencial nos permite conectar a unos niveles realmente profundos. De hecho, parece que el mundo está pidiendo a gritos este cambio de mirada que se enfoca en la relación y en la conexión como el motor de todo lo demás. Se trata de un volver a los orígenes, a conectar con nosotrxs mismxs, unos con otros, a nivel de sociedad, comunidad, región, país, continente, mundo… y así hasta llegar al universo.

La Diversitat ens fa Créixer

Ahir, esperant el metro, vaig llegir una frase en un anunci que deia: “La diversitat ens fa créixer”.  Em va semblar molt útil i encertada, i encara més en un lloc on la veu tanta gent, i em va fer recordar que feia temps que volia escriure precisament sobre això.

cadira-rodes-legoFa relativament poc que utilitzo la paraula diversitat, ja que abans feia servir etiquetes com discapacitat o potser fins i tot (encara que no ho recordo) disminució, ja que és el que havia sentit dir i havia après per a referir-me a persones que interaccionen amb el món de manera diferent a mi. En aquell moment no era conscient que aquestes són paraules que transmeten inferioritat o “manca de”, ja que es focalitzen en allò que aparentment no funciona. Per tant, inclouen també idees, pensaments, creences i perspectives de minusvalia, de “menys valor” associades a aquelles persones que han estat agrupades en un determinat col·lectiu a partir d’un diagnòstic/etiqueta que les identifica. Com acostumem a fer amb les etiquetes, les relacionem directament amb la qualitat de ser de la persona: “És un discapacitat; Aquesta noia discapacitada…”, de manera que connectem l’existència de l’ésser a allò que creiem que el limita, que ressaltem o que ens crida l’atenció; però hi ha molt més, tot ésser és molt més… Sembla, però, que estem prenent consciència de la importància del llenguatge i de la seva influència en la configuració de la persona i els seus sistemes, i estem posant atenció, cada dia més, a elaborar un llenguatge més apreciatiu i coherent.

Ara, en reflexionar sobre el que implica el concepte de diversitat, m’adono que l’acceptació i la suma són valors que s’associen a aquesta mirada. Es tracta de mirar des de la diferència com a suma i font de riquesa, i de prendre consciència de que tots ho som de diversos (Per sort! Sinó el món seria ben avorrit…). Tots tenim llums i ombres dins nostre, ordre i caos, característiques que ens capaciten i d’altres que ens limiten.

imagen-diversitat-webUna de les persones que més estimo en aquest món ha viscut gran part de la seva vida en una cadira de rodes o amb crosses, així que podríem dir que “és diversa” (com jo, com tu i com tothom, simplement la seva diversitat és més visible) i el cert és que mai vaig plantejar-me anomenar-la o considerar-la d’una altra manera que no fos qui és per a mi, ella i prou.

Durant un temps he tingut el plaer de treballar en un projecte magnífic ben a prop de persones diverses i meravelloses que m’han transmès un gran aprenentatge i uns valors que ara ja són part de mi. Amb ells vaig aprendre que aquesta mirada inclusiva i alhora tan natural, sorgeix des de l’acceptació i des de l’amor per l’altre, i com acostumar a passar, comença per un mateix. La vertadera inclusió esdevé aquella que no necessita remarcar la diferència, ja que aquesta hi està inclosa com a motor de creixement entre persones.

Com diria l’Albert Espinosa: “Quan estimes el teu caos…”, estimes el dels altres i comences a sumar i alhora a rebre la suma, comences a créixer, comences a viure…

“Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré”

Desde muy pequeñ@s suelen decirnos a menudo quién somos, cómo somos y cómo nos comportamos, y causalmente suele convertirse en realidad. Nos acabamos comportando como los demás esperan que lo hagamos, tal y como nos han etiquetado previamente para cumplir esos roles, posiciones y comportamientos que se esperan de nosotros.

El verbo “ser” puede convertirse en una carga, un peso de algo que escogemos y a la vez nos viene dado en el sistema del que formamos parte, especialmente en el familiar, dónde se configuran los primeros vínculos y las consecuentes estrategias de socialización y vinculación. Es también en el núcleo familiar dónde se “cronifican” más estos roles y patrones, de manera que también es dónde cuesta más cambiarlos. Pero el simple hecho de hablar de patrones, roles, posiciones, estrategias, etc. ya adquiere la plasticidad que necesitamos para cambiarlos, cosa que no sucede cuando usamos el verbo SER: “Es que yo soy así”. Además, frecuentemente lo acompañamos de afirmaciones como: “Y las personas no cambian”, “Y cambiar es muy difícil”, etc. Algo que ES ASÍ difícilmente puede ser de otra manera, pero si hablamos de que “Nos comportamos así”, “Estamos así” o “Nos posicionamos así”, adquirimos una posibilidad de movimiento y de maleabilidad que nos hace sentir mucho más libres para escoger quiénes y cómo somos.

“Lo que somos”, o más bien, dónde y cómo estamos, es una mezcla compleja de lo que hemos vivido nosotros, de lo que han vivido los que nos rodean, los que forman parte de nosotros de una manera u otra y mucho mucho más, lo que configura nuestra historia, a través de la cual aprendemos a actuar, vincularnos, observar, percibir y sentir en el mundo. De la misma manera que aprendemos ciertos patrones y los reproducimos una vez y otra, también podemos desaprenderlos, dejarlos ir o transformarlos para aprender otras estrategias nuevas para funcionar en la vida. Tal como la naturaleza es dinámica, es movimiento, impermanencia, vida y muerte, nosotros, como parte de ésta, también lo somos. Así que si nos permitimos el cambio, podemos abrirnos a nuevas modificaciones y posibilidades. Todas estas transformaciones responden a la utilidad, de ser más feliz, vivir en mayor plenitud, armonía y coherencia.

Esta utilidad es la que nos permite dar gracias a los antiguos patrones, ya que si nos han acompañado es porque nos resultaban útiles y los hemos utilizado para vivir, hasta que dejan de serlo. Así pues, desde esta gratitud y con aceptación podemos transformar, redefinir y cambiar lo que nos limita y nos impide SER NOSOTR@S MISM@S.

El principi de Responsabilitat

Avui dirigim la nostra mirada cap al major responsable de les nostres vides, nosaltres mateixos. La major part del que vivim, i sobretot la manera en què ho fem, es troba a les nostres mans, així com també és en nosaltres la capacitat per canviar allò que no ens resulta útil i que no ens fa sentir bé, de redefinir el que no ens acaba de convèncer i d’anar cap a allò que ens motiva, ens fa vibrar i ens fa sentir vius.

Resp3De vegades, el context que ens acompanya no afavoreix aquesta perspectiva, ja que hi són habituals els estímuls socials que ens intenten dirigir cap a creences i perspectives alienes a nosaltres sobre el que ens passa, sobre com ens sentim i com és la nostra vida. Per exemple, amb un concepte conegut i acceptat com el de la “sort”. Però què és exactament aquesta sort? Sembla ser quelcom molt poderós que ens acompanya o no en diferents moments de la vida, segons factors aleatoris, a la qual atribuïm el que ens passa, tant si és “bo” com si és “dolent”. “Bo” i “dolent”, entre cometes, ja que sovint jutgem d’aquesta manera els fets, sentiments, sensacions, etc. però amb major perspectiva i una mirada apreciativa, les valoracions poden esdevenir diferents. Tot i així aquests contextos també foment part del que escollim, de la nostra parcel·la de vida, de les nostres eleccions. Per tant, també es cosa nostra com percebem i processem aquests estímuls i què triem per a que formi part del nostre context.

ResponsabilidadSembla més clar amb un exemple, com ho podern ser les religions, en les quals creiem i ens fem pròpies. Algunes atorguen a un Déu, omnipresent i superior, un poder suprem i la major responsabilitat de les nostres vides, el poder de decidir què ens passa. D’altres en canvi, reserven aquest dret als humans, amb que construeixen les seves vides pas a pas, dia a dia. Fa uns dies, una amiga em va explicar com era la seva religió, em va dir que ella era molt creient, a la seva manera, sense adherir-se a cap religió preestablerta, sinó a la seva pròpia, en la qual tot l’univers i ella com a part activa d’aquest, interaccionaven per tal de construir la seva vida tal i com havia de ser, de la manera més conscient possible.  I és que aquesta màgia, aquest poder de crear i modelar el que vivim, sorgeix principalment de la consciència.

Així doncs, la capacitat per a escollir el context que ens acompanya i allò que s’alimenta en aquests sistemes, com les creences i els patrons, és nostra. Nosaltres alhora influenciem i generem sinèrgies i moviments en els nostres sistemes: en la família, en la colla d’amics, en la comunitat, a la feina, en el nostre país i en definitiva, en el nostre món. I per tant, en som responsables i compartim aquesta responsabilitat amb els demés membres del sistema en qüestió.

Aquesta nova mirada ens atorga el poder d’escollir i construir la nostra vida segons els nostres valors, somnis, projectes, desitjos i demés, ens ofereix les regnes de les nostres vides, el timó del nostre vaixell, per a conduir-lo amb les nostres pròpies mans. De vegades això ens espanta, ja que poder “culpar” a una altra persona, a un context, a un Déu o a la sort, a través de la queixa, esdevé més còmode. Alhora, però, també ens esclavitza, ja que perdem la llibertat i el dret de viure una vida plena i coherent, i de ser els veritables protagonistes de les nostres vides. O tal com ho expressa en Michael Jordan en aquest vídeo, el dret a ser llegendaris.

 

Fer REGALS al MÓN

Quants cops et dones les gràcies i quants les dones als altres? Quins regals et fas? I als que t’envolten?

Si partim que la vida i tot el que ens aporta és un REGAL i que cada dia més que vivim esdevé també un present afegit que cal cuidar i exprimir com si fos l’últim, molt possiblement sentirem una sensació de GRATITUD profunda en el nostre interior, vers la vida i vers el món en general, que cada dia ens acullen i ens condueixen per nous camins, i que d’una manera o una altra ens proporcionen noves experiències que ens ajuden a aprendre i a créixer en tots els sentits. 

Aquesta sensació de gratitud ens ajuda a ampliar la nostra perspectiva i a MIRAR més enllà del que ens preocupa i ens bloqueja en el nostre dia a dia. Per tant, ens ajuda també a sentir-nos bé, connectats, i ens condueix a compartir-la i ajudar a que els altres també es sentin així. Si la mostrem al món en forma de REGALS, aquesta es contagia i s’estén, i acaba tornant a nosaltres d’una manera o altra.

A continuació, us animo a veure i viure a través de les sensacions, la proposta d’en Nicko Nogués (21 Días de Bondad), un exemple clar de fer REGALS al MÓN i de mostrar la gratitud per la vida i pel món que cada dia ens acull:

(I qui sap, potser us inspireu i n’agafeu idees… ;))

Recordeu que molts dels millors regals no són proporcionals al seu
cost o al seu preu, sinó que tenen a veure amb allò més genuí i inherent als éssers vius anomenat AMOR. 

Un únic i molt especial regal pot ser un SOMRIURE!! 🙂

GRÀCIES!

VALIDAR

Com ens MIREM a nosaltres mateixos/es? Com ens parlem? Què passaria si parléssim als altres com ens parlem interiorment a nosaltres mateixos? Com són aquests missatges que ens donem?

MIRAR-NOS de manera positiva, fixant-nos en els nostres recursos, en aquells moments en què ens hem sentit realitzats/des, posant la nostra atenció en allò que ens agrada de nosaltres mateixos, ens pot ajudar a MIRAR la vida també d’una manera més positiva i amb una perspectiva de plenitud i creixement. Tots estem plens de recursos, energies i possibilitats! Observar també aquells aspectes que ens bloquegen en el camí d’una vida plena, de manera que els percebem amb possibilitat de canvi i millora, ens pot ajudar també en aquest sentit, alhora que ens permet ampliar la mirada cap a un mar d’alternatives i possibilitats.

I com mirem els demés? MIRAR l’altre implica no només observar-ne el seu aspecte i la seva manera de fer i actuar, sinó també mirar el seu passat, el seu present i el seu futur, el seu entorn i la seva història, tenir en compte la seva globalitat de ser… Cadascuna de les seves respostes està configurada per milions i milions de factors, situacions i aspectes que formen el seu jo, que alhora, es troba en constant canvi i creixement. Per tant, MIRAR a l’altre implica una font de riquesa inimaginable, que ens condueix al valor de la diferència i del conseqüent aprenentatge, i ens aporta quelcom nou que li podem agrair.

La nostra MIRADA cap als altres reflecteix la manera en què ens observem a nosaltres mateixes/os, la manera en què ens parlem… I si triem l’opció de mimar-nos, de tenir cura del nostre ser i de mirar-nos de manera apreciativa? De donar-nos missatges d’ànim, d’esperança, de poder i possibilitat, d’amor i de respecte. D’aquesta manera també apreciem als demés, els reconeixem i els validem pels seus recursos. Una manera útil de fer-ho és pensant que tots ho fem el millor que podem i sabem en cada moment…

I seguint la cadena de regals i magnífiques troballes que ens uneix, aquí us deixo un dels vídeos que més m’han fet vibrar i emocionar-me darrerament. Gràcies Marga i Lu!

GRÀCIES a totes i tots per les vostres fantàstiques MIRADES!