El principi de Responsabilitat

Avui dirigim la nostra mirada cap al major responsable de les nostres vides, nosaltres mateixos. La major part del que vivim, i sobretot la manera en què ho fem, es troba a les nostres mans, així com també és en nosaltres la capacitat per canviar allò que no ens resulta útil i que no ens fa sentir bé, de redefinir el que no ens acaba de convèncer i d’anar cap a allò que ens motiva, ens fa vibrar i ens fa sentir vius.

Resp3De vegades, el context que ens acompanya no afavoreix aquesta perspectiva, ja que hi són habituals els estímuls socials que ens intenten dirigir cap a creences i perspectives alienes a nosaltres sobre el que ens passa, sobre com ens sentim i com és la nostra vida. Per exemple, amb un concepte conegut i acceptat com el de la “sort”. Però què és exactament aquesta sort? Sembla ser quelcom molt poderós que ens acompanya o no en diferents moments de la vida, segons factors aleatoris, a la qual atribuïm el que ens passa, tant si és “bo” com si és “dolent”. “Bo” i “dolent”, entre cometes, ja que sovint jutgem d’aquesta manera els fets, sentiments, sensacions, etc. però amb major perspectiva i una mirada apreciativa, les valoracions poden esdevenir diferents. Tot i així aquests contextos també foment part del que escollim, de la nostra parcel·la de vida, de les nostres eleccions. Per tant, també es cosa nostra com percebem i processem aquests estímuls i què triem per a que formi part del nostre context.

ResponsabilidadSembla més clar amb un exemple, com ho podern ser les religions, en les quals creiem i ens fem pròpies. Algunes atorguen a un Déu, omnipresent i superior, un poder suprem i la major responsabilitat de les nostres vides, el poder de decidir què ens passa. D’altres en canvi, reserven aquest dret als humans, amb que construeixen les seves vides pas a pas, dia a dia. Fa uns dies, una amiga em va explicar com era la seva religió, em va dir que ella era molt creient, a la seva manera, sense adherir-se a cap religió preestablerta, sinó a la seva pròpia, en la qual tot l’univers i ella com a part activa d’aquest, interaccionaven per tal de construir la seva vida tal i com havia de ser, de la manera més conscient possible.  I és que aquesta màgia, aquest poder de crear i modelar el que vivim, sorgeix principalment de la consciència.

Així doncs, la capacitat per a escollir el context que ens acompanya i allò que s’alimenta en aquests sistemes, com les creences i els patrons, és nostra. Nosaltres alhora influenciem i generem sinèrgies i moviments en els nostres sistemes: en la família, en la colla d’amics, en la comunitat, a la feina, en el nostre país i en definitiva, en el nostre món. I per tant, en som responsables i compartim aquesta responsabilitat amb els demés membres del sistema en qüestió.

Aquesta nova mirada ens atorga el poder d’escollir i construir la nostra vida segons els nostres valors, somnis, projectes, desitjos i demés, ens ofereix les regnes de les nostres vides, el timó del nostre vaixell, per a conduir-lo amb les nostres pròpies mans. De vegades això ens espanta, ja que poder “culpar” a una altra persona, a un context, a un Déu o a la sort, a través de la queixa, esdevé més còmode. Alhora, però, també ens esclavitza, ja que perdem la llibertat i el dret de viure una vida plena i coherent, i de ser els veritables protagonistes de les nostres vides. O tal com ho expressa en Michael Jordan en aquest vídeo, el dret a ser llegendaris.

 

VALIDAR

Com ens MIREM a nosaltres mateixos/es? Com ens parlem? Què passaria si parléssim als altres com ens parlem interiorment a nosaltres mateixos? Com són aquests missatges que ens donem?

MIRAR-NOS de manera positiva, fixant-nos en els nostres recursos, en aquells moments en què ens hem sentit realitzats/des, posant la nostra atenció en allò que ens agrada de nosaltres mateixos, ens pot ajudar a MIRAR la vida també d’una manera més positiva i amb una perspectiva de plenitud i creixement. Tots estem plens de recursos, energies i possibilitats! Observar també aquells aspectes que ens bloquegen en el camí d’una vida plena, de manera que els percebem amb possibilitat de canvi i millora, ens pot ajudar també en aquest sentit, alhora que ens permet ampliar la mirada cap a un mar d’alternatives i possibilitats.

I com mirem els demés? MIRAR l’altre implica no només observar-ne el seu aspecte i la seva manera de fer i actuar, sinó també mirar el seu passat, el seu present i el seu futur, el seu entorn i la seva història, tenir en compte la seva globalitat de ser… Cadascuna de les seves respostes està configurada per milions i milions de factors, situacions i aspectes que formen el seu jo, que alhora, es troba en constant canvi i creixement. Per tant, MIRAR a l’altre implica una font de riquesa inimaginable, que ens condueix al valor de la diferència i del conseqüent aprenentatge, i ens aporta quelcom nou que li podem agrair.

La nostra MIRADA cap als altres reflecteix la manera en què ens observem a nosaltres mateixes/os, la manera en què ens parlem… I si triem l’opció de mimar-nos, de tenir cura del nostre ser i de mirar-nos de manera apreciativa? De donar-nos missatges d’ànim, d’esperança, de poder i possibilitat, d’amor i de respecte. D’aquesta manera també apreciem als demés, els reconeixem i els validem pels seus recursos. Una manera útil de fer-ho és pensant que tots ho fem el millor que podem i sabem en cada moment…

I seguint la cadena de regals i magnífiques troballes que ens uneix, aquí us deixo un dels vídeos que més m’han fet vibrar i emocionar-me darrerament. Gràcies Marga i Lu!

GRÀCIES a totes i tots per les vostres fantàstiques MIRADES! 

POR

Què és la por? Com ens limita? Com ens ajuda?

Sens dubte, una de les emocions que sovint experimentem i que més ens pot arribar a limitar és la por. Aquesta esdevé útil perquè ens alerta, ens condueix a actuar de manera prudent, ens informa i per tant, ens ajuda a sobreviure. Però, què passa si aquesta por és tan intensa i freqüent que guia les nostres passes?

Llavors deixem de ser lliures, ens deixem emportar per aquells pensaments limitants que van esdevenir útils temps enrere, però que ara, tal com indica el seu nom, ens estan bloquejant i privant d’una vida plena. Si entrenem la nostra atenció i aprenem a dirigir-la cap a la confiança en nosaltres mateixos, millorem la manera en què ens parlem interiorment, i ens ocupem més de comunicar-nos amb els ens altres i de cuidar els nostres vincles, és molt probable que aquests pensaments i les maneres en què hem après a funcionar vagin canviant, i n’aprenguem de noves que actualment ens poden resultar molt més útils.

Deixar-nos guiar per la por, sovint implica reaccionar negativament cap als altres, a la defensiva o en una postura agressiva per tal de no mostrar la nostra emocionalitat, i els nostres vincles se’n ressenteixen. Aprendre a expressar-nos lliurement, amb confiança i respecte, des de l’autenticitat i la genuïnitat, des de la sinceritat, pot ajudar-nos en aquest sentit, ja que forjarem vincles molt més autèntics i reforçadors.

El llibre “Vivir es un asunto urgente” del Doctor Mario Alonso Puig, recull algunes d’aquestes idees i moltes més, amb un estil proper i quotidià que de ben segur ressonarà a la vida de cadascú de vosaltres. Us el recomano.

La sabiduría consiste en aceptar aquello que no se puede cambiar, cambiar lo que sí se puede y sobre todo, conocer la diferencia.

Marco Aurelio

Un referent de vida: Nick Vujicic

Nick Vujicic, protagonista del “Circ de la Papallona” adopta una mirada diferent a la que estem acostumats, dirigint-la cap al seu potencial i cap a tot el que pot fer, enlloc de fer-ho en la mancança, ja que no creu que això tingui sentit ni utilitat. També remarca la importància de la gratitud, ja que la vida és un regal que cal aprofitar. Sens dubte, una persona admirable i tot un referent de vida a tenir en compte a cada pas que fem en els nostres respectius camins.