La Diversitat ens fa Créixer

Ahir, esperant el metro, vaig llegir una frase en un anunci que deia: “La diversitat ens fa créixer”.  Em va semblar molt útil i encertada, i encara més en un lloc on la veu tanta gent, i em va fer recordar que feia temps que volia escriure precisament sobre això.

cadira-rodes-legoFa relativament poc que utilitzo la paraula diversitat, ja que abans feia servir etiquetes com discapacitat o potser fins i tot (encara que no ho recordo) disminució, ja que és el que havia sentit dir i havia après per a referir-me a persones que interaccionen amb el món de manera diferent a mi. En aquell moment no era conscient que aquestes són paraules que transmeten inferioritat o “manca de”, ja que es focalitzen en allò que aparentment no funciona. Per tant, inclouen també idees, pensaments, creences i perspectives de minusvalia, de “menys valor” associades a aquelles persones que han estat agrupades en un determinat col·lectiu a partir d’un diagnòstic/etiqueta que les identifica. Com acostumem a fer amb les etiquetes, les relacionem directament amb la qualitat de ser de la persona: “És un discapacitat; Aquesta noia discapacitada…”, de manera que connectem l’existència de l’ésser a allò que creiem que el limita, que ressaltem o que ens crida l’atenció; però hi ha molt més, tot ésser és molt més… Sembla, però, que estem prenent consciència de la importància del llenguatge i de la seva influència en la configuració de la persona i els seus sistemes, i estem posant atenció, cada dia més, a elaborar un llenguatge més apreciatiu i coherent.

Ara, en reflexionar sobre el que implica el concepte de diversitat, m’adono que l’acceptació i la suma són valors que s’associen a aquesta mirada. Es tracta de mirar des de la diferència com a suma i font de riquesa, i de prendre consciència de que tots ho som de diversos (Per sort! Sinó el món seria ben avorrit…). Tots tenim llums i ombres dins nostre, ordre i caos, característiques que ens capaciten i d’altres que ens limiten.

imagen-diversitat-webUna de les persones que més estimo en aquest món ha viscut gran part de la seva vida en una cadira de rodes o amb crosses, així que podríem dir que “és diversa” (com jo, com tu i com tothom, simplement la seva diversitat és més visible) i el cert és que mai vaig plantejar-me anomenar-la o considerar-la d’una altra manera que no fos qui és per a mi, ella i prou.

Durant un temps he tingut el plaer de treballar en un projecte magnífic ben a prop de persones diverses i meravelloses que m’han transmès un gran aprenentatge i uns valors que ara ja són part de mi. Amb ells vaig aprendre que aquesta mirada inclusiva i alhora tan natural, sorgeix des de l’acceptació i des de l’amor per l’altre, i com acostumar a passar, comença per un mateix. La vertadera inclusió esdevé aquella que no necessita remarcar la diferència, ja que aquesta hi està inclosa com a motor de creixement entre persones.

Com diria l’Albert Espinosa: “Quan estimes el teu caos…”, estimes el dels altres i comences a sumar i alhora a rebre la suma, comences a créixer, comences a viure…

VALIDAR

Com ens MIREM a nosaltres mateixos/es? Com ens parlem? Què passaria si parléssim als altres com ens parlem interiorment a nosaltres mateixos? Com són aquests missatges que ens donem?

MIRAR-NOS de manera positiva, fixant-nos en els nostres recursos, en aquells moments en què ens hem sentit realitzats/des, posant la nostra atenció en allò que ens agrada de nosaltres mateixos, ens pot ajudar a MIRAR la vida també d’una manera més positiva i amb una perspectiva de plenitud i creixement. Tots estem plens de recursos, energies i possibilitats! Observar també aquells aspectes que ens bloquegen en el camí d’una vida plena, de manera que els percebem amb possibilitat de canvi i millora, ens pot ajudar també en aquest sentit, alhora que ens permet ampliar la mirada cap a un mar d’alternatives i possibilitats.

I com mirem els demés? MIRAR l’altre implica no només observar-ne el seu aspecte i la seva manera de fer i actuar, sinó també mirar el seu passat, el seu present i el seu futur, el seu entorn i la seva història, tenir en compte la seva globalitat de ser… Cadascuna de les seves respostes està configurada per milions i milions de factors, situacions i aspectes que formen el seu jo, que alhora, es troba en constant canvi i creixement. Per tant, MIRAR a l’altre implica una font de riquesa inimaginable, que ens condueix al valor de la diferència i del conseqüent aprenentatge, i ens aporta quelcom nou que li podem agrair.

La nostra MIRADA cap als altres reflecteix la manera en què ens observem a nosaltres mateixes/os, la manera en què ens parlem… I si triem l’opció de mimar-nos, de tenir cura del nostre ser i de mirar-nos de manera apreciativa? De donar-nos missatges d’ànim, d’esperança, de poder i possibilitat, d’amor i de respecte. D’aquesta manera també apreciem als demés, els reconeixem i els validem pels seus recursos. Una manera útil de fer-ho és pensant que tots ho fem el millor que podem i sabem en cada moment…

I seguint la cadena de regals i magnífiques troballes que ens uneix, aquí us deixo un dels vídeos que més m’han fet vibrar i emocionar-me darrerament. Gràcies Marga i Lu!

GRÀCIES a totes i tots per les vostres fantàstiques MIRADES!