AMAR: Abrir, Mirar, Aceptar y Reconocer

Me gusta pensar en AMAR como una interacción de acciones que llevamos a cabo de forma natural (abrir, mirar, aceptar y reconocer), y que aunque a veces nos resulte más complicado o parezca que se nos olvide, todxs sabemos hacer, ya que nacemos desde el amor y es lo que nos mueve por dentro y por fuera, en sus múltiples manifestaciones: ya sea el amor propio, el amor por nuestra familia, nuestros amigos, nuestra profesión, nuestras aficiones, etc.

el-arte-amar-erich-fromm-introduccion-L-mqw4bhEl amor en sus infinitas expresiones da sentido a nuestra vida y a nuestra existencia, ya des del momento en qué alguien piensa en nosotrxs como un proyecto que nace de ese mismo amor. Pero carece de sentido si no empezamos por nosotrxs mismxs, aprendiendo a amarnos completamente y de manera incondicional. Así pues, empezamos esta suma de acciones desde y hacia nosotrxs:

A-BRIMOS las puertas del yo y nos permitimos atravesarlas, entrando a nuestro hogar, a nuestro templo más profundo e íntimo dónde guardamos nuestra esencia, nuestra historia, nuestros secretos, pasiones, patrones, creencias, etc. Abrimos nuestro ser en toda su expresión, confiando plenamente en la suma de esta apertura.

M-IRAMOS hacia dentro, observando y conociendo poco a poco las piezas que forman nuestro propio puzzle, encajando algunas con lo que hoy somos, y otras quedando aparentemente sueltas o en la reserva para buscar su lugar quizás más adelante. Miramos hacia fuera y descubrimos que la mayor parte de nuestra vida (sino toda) es un reflejo de este puzzle interior, como el reflejo de un espejo.

A-CEPTAMOS cada una de estas piezas, desde las que nos encantan hasta las que a veces nos han llevado al odio o al enfado, y al rechazo de nuestro propio ser. Cada una existe por una razón, ha ocupado un lugar y ha jugado un papel importante en nuestro puzzle, ha sido útil. Esta es quizás una de las acciones de AMAR que supone uno de los mayores retos, el de amarlo todo, la luz y la oscuridad, todas nuestras partes y nuestro todo en conjunto. Abrazando también nuestra historia,  las veces que nos hemos sentido queridos y las que no, las que hemos transmitido amor y las que no, sin juzgar y de forma apreciativa.

R-ECONOCEMOS el maravilloso y complicado puzzle que hay dentro de cada unx de nosotrxs, validando lo que somos aquí y ahora, nuestras potencias y capacidades, nuestro camino hasta aquí, hasta dónde hemos llegado. Unas palmaditas en la espalda, un abrazo genuino que nos transmite lo perfectamente imperfectos que somos.

Cuando nos AMAMOS, podemos abrir las puertas a otros y atravesar las del que decide ser amado, viajando así a su espacio personal, sumando nuestras diferencias y el amor del que estamos hechos al del otro. Podemos mirar al otro de la misma forma que nos miramos, desde el amor, sin juicios ni condiciones, aceptando cada pieza y el puzzle completo del otro, reconociendo lo maravilloso que es, abrazando su totalidad, que a la vez se suma y expande con la nuestra, configurando así las bases de una relación sana y equilibrada.

Según la Ley del Espejo de Yoshinori Noguchi, nuestra vida es un reflejo de lo que hay en nuestro interior, de lo que somos por dentro. Así pues, si de alguna forma lo que cosechamos es lo que sembramos, y lo que queremos es ser amadxs, empecemos por amarnos y transmitir ese amor que seguro retornará multiplicado de manera exponencial.

Una forma en la que me encanta transmitir amor es con la música, así pues, aquí va esta canción llena de luz, le doy las gracias a la persona que me hizo redescubrirla. Gracias Georgina Tika Terapias por tus clases, tu música, tu esencia y tu magia. 

El Salt

BSO:  Nascut per això – Damià Olivelles

Després d’uns quants mesos em retrobo davant l’ordinador escrivint una nova entrada que acompanya un moment de plenitud vital, un gran salt. M’observo i sento com el meu cos vibrant s’accelera en pensar-hi… Fa temps que he agafat impuls i ara em trobo iniciant l’elevació més gran que recordo, tot i que de ben segur en altres moments m’he sentit així o de manera similar, però sigui com sigui, es tracta d’un moment únic.

Tot i que no sé ben bé quin és el propòsit d’aquesta entrada, deixaré que les paraules flueixin, de dins cap a fora, com el fang que poc a poc va prenent forma a través de les mans i es converteix en allò que ja era i ja existia en si mateix. La ment fa de les seves i es manifesta a través d’un pensament recurrent, li dono les gràcies i li recordo que no sóc la de fa tres anys, ni tres mesos, ni tres dies. Segon a segon canviem i creixem, ens anem recol·locant en funció del que vivim però sobretot del que volem viure, d’on volem ser.

Sento aquest moviment dins i fora, li dic adéu a la meva zona de comfort, la seguretat fa cara d’amoïnada a mesura que me’n vaig allunyant, i tot plegat em sembla una bona senyal. Abraço la incertesa i el buit del moment, com el punt mort del retrovisor que no veiem si no ens movem. Gaudeixo d’aquest moment de levitació que em fa sentir poderosa i alineada amb els meus somnis, es hora de tornar-los realitat. Cada pas del camí ha estat necessari i precedent d’on em trobo aquí i ara, també aquells en què semblava que tot s’ensorrava, però que amb perspectiva prenen forma i es converteixen en “havia de ser així”, ja que d’aquests n’extraiem els majors i més significatius aprenentatges.

Ara sí recordo altres moments de salt, recordo que tot ha anat bé, com havia d’anar, i que la confiança ha jugat un paper fonamental. Recordo que l’últim cop que vaig escriure al Blog també estava saltant. Respiro i confio… Tot anirà bé… L’univers proveïrà, estic en el sí i aquesta esdevé l’energia més poderosa, més connectada a la vida i a les lleis de la natura. Recordo com la xarxa ha estat clau ens els meus salts i en els dels meus referents més propers, i altre cop aquest ingredient és present a la meva vida, potser més conscient que mai. Gràcies. Respiro profundament… Tot anirà bé.

M’anticipo als canvis, als regals, al creixement i a les sumes d’aquest salt, m’emociono… Sento haver nascut per això i la plentiud m’inunda, confio i segueixo avançant decidida a baixar-me a la següent estació: “Atenció! Atenció! Propera parada: Vida Plena”.

Us deixo amb una expressió clara i artística del salt, en el seu màxim esplendor, moment a moment, amb els seus alts i baixos, des de la capacitat per fluir en cadascun d’aquests instants, sobretot amb bon humor! Gràcies!

Fer REGALS al MÓN

Quants cops et dones les gràcies i quants les dones als altres? Quins regals et fas? I als que t’envolten?

Si partim que la vida i tot el que ens aporta és un REGAL i que cada dia més que vivim esdevé també un present afegit que cal cuidar i exprimir com si fos l’últim, molt possiblement sentirem una sensació de GRATITUD profunda en el nostre interior, vers la vida i vers el món en general, que cada dia ens acullen i ens condueixen per nous camins, i que d’una manera o una altra ens proporcionen noves experiències que ens ajuden a aprendre i a créixer en tots els sentits. 

Aquesta sensació de gratitud ens ajuda a ampliar la nostra perspectiva i a MIRAR més enllà del que ens preocupa i ens bloqueja en el nostre dia a dia. Per tant, ens ajuda també a sentir-nos bé, connectats, i ens condueix a compartir-la i ajudar a que els altres també es sentin així. Si la mostrem al món en forma de REGALS, aquesta es contagia i s’estén, i acaba tornant a nosaltres d’una manera o altra.

A continuació, us animo a veure i viure a través de les sensacions, la proposta d’en Nicko Nogués (21 Días de Bondad), un exemple clar de fer REGALS al MÓN i de mostrar la gratitud per la vida i pel món que cada dia ens acull:

(I qui sap, potser us inspireu i n’agafeu idees… ;))

Recordeu que molts dels millors regals no són proporcionals al seu
cost o al seu preu, sinó que tenen a veure amb allò més genuí i inherent als éssers vius anomenat AMOR. 

Un únic i molt especial regal pot ser un SOMRIURE!! 🙂

GRÀCIES!