El Poder del Vínculo

La palabra vínculo viene del latín vinculum (cadena, atadura). No resulta extraño entonces que frecuentemente asociemos este concepto con imágenes como esta: cuerdas, hilos, cadenas, redes, etc. Estas representaciones suelen mostrar la complejidad de este fenómeno tan vital y fundamental, que nos mueve a nacer, a relacionarnos, a crecer y, en definitiva, a vivir.

Los lazos pasionales son los primeros que se integran en nosotros a través de nuestra creación, y se van desarrollando a lo largo de la gestación y en el momento clave de nuestro nacimiento, a partir del cual se irán transformando, ampliando y volviendo cada vez más y más complejos como consecuencia de nuestra naturaleza y la de los sistemas de los que formamos parte. Al final de nuestra vida habremos tejido un número incalculable de vínculos, directos e indirectos, que formaran la gran red de nuestra vida.

rope-667302_960_720El vínculo nos permite saber que existimos, empezando por la interacción con nosotros mismos y siguiendo por las demás personas, cosas, energías, etc. Según un estudio que recogía lo que pensamos y sentimos habitualmente antes de morir, señalaba el hecho de haber mostrado a nuestros seres queridos más frecuentemente el amor y la estima, reforzando así nuestros vínculos más cercanos e intensos.

Así pues, no es casualidad que la sensación de vinculación sea una de las motivaciones más primarias y emocionales del ser humano, y que esté presente durante toda nuestra vida como el motor que hace que funcione todo lo demás. Cuando se forja el vínculo, empiezan a pasar cosas, nos movemos, creamos, construimos y todo lo demás emerge. Este momento marca un antes y un después, ya no hay vuelta atrás una vez activamos la interacción.

Sin embargo, si que es flexible la manera en que lo hacemos, es decir, nuestra forma de vincularnos, ya que surge del aprendizaje que empezamos de forma muy temprana, y se va desarrollando a lo largo de nuestra vida. Se trata de patrones que utilizamos porque nos son útiles, que nos permiten vincularnos como queremos y escogemos en este momento.

A veces, estas estrategias que pueden parecer casi automáticas nos dejan de ser útiles, ya que nos hacen sentir en desequilibrio, con cargas, culpas o sencillamente ya no nos apetece relacionarnos de esta forma. En este momento, podemos plantearnos un cambio, una redefinición de estos patrones que nos permita estar más a gusto con nosotrxs mismxs, con los demás y con el mundo. De forma que empecemos a tejer la red de forma consciente y coherente.

No sólo utilizamos el concepto de vínculo para referirnos a las relaciones entre personas, sino también con las cosas, con las energías, la vida, etc. Por ejemplo, podemos preguntarnos: ¿Qué tipo de vínculo tengo con el dinero? ¿Cómo me relaciono con la vida? ¿Y con el amor? Podemos imaginar que estas cosas/energías son como personas, para que nos resulte más fácil saber como está la relación con ellos.

La película Náufrago muestra la importancia del vínculo, de una forma tan surrealista como a la vez emocionante que nos conmueve hasta lo más profundo, ofreciéndole al protagonista (Tom Hanks) la posibilidad de poder compartir la experiencia de naufragio con alguien o en este caso, con algo (Wilson) dándole sentido al momento y a su existencia.

Prestando atención al vínculo, podemos darnos cuenta de muchas cosas que si miramos hacia otros lados no vemos. Y cuidando estos vínculos podemos generar grandes cambios que de otra forma nos resultaría más complicado, ya que algo tan natural y esencial nos permite conectar a unos niveles realmente profundos. De hecho, parece que el mundo está pidiendo a gritos este cambio de mirada que se enfoca en la relación y en la conexión como el motor de todo lo demás. Se trata de un volver a los orígenes, a conectar con nosotrxs mismxs, unos con otros, a nivel de sociedad, comunidad, región, país, continente, mundo… y así hasta llegar al universo.

El principi de Responsabilitat

Avui dirigim la nostra mirada cap al major responsable de les nostres vides, nosaltres mateixos. La major part del que vivim, i sobretot la manera en què ho fem, es troba a les nostres mans, així com també és en nosaltres la capacitat per canviar allò que no ens resulta útil i que no ens fa sentir bé, de redefinir el que no ens acaba de convèncer i d’anar cap a allò que ens motiva, ens fa vibrar i ens fa sentir vius.

Resp3De vegades, el context que ens acompanya no afavoreix aquesta perspectiva, ja que hi són habituals els estímuls socials que ens intenten dirigir cap a creences i perspectives alienes a nosaltres sobre el que ens passa, sobre com ens sentim i com és la nostra vida. Per exemple, amb un concepte conegut i acceptat com el de la “sort”. Però què és exactament aquesta sort? Sembla ser quelcom molt poderós que ens acompanya o no en diferents moments de la vida, segons factors aleatoris, a la qual atribuïm el que ens passa, tant si és “bo” com si és “dolent”. “Bo” i “dolent”, entre cometes, ja que sovint jutgem d’aquesta manera els fets, sentiments, sensacions, etc. però amb major perspectiva i una mirada apreciativa, les valoracions poden esdevenir diferents. Tot i així aquests contextos també foment part del que escollim, de la nostra parcel·la de vida, de les nostres eleccions. Per tant, també es cosa nostra com percebem i processem aquests estímuls i què triem per a que formi part del nostre context.

ResponsabilidadSembla més clar amb un exemple, com ho podern ser les religions, en les quals creiem i ens fem pròpies. Algunes atorguen a un Déu, omnipresent i superior, un poder suprem i la major responsabilitat de les nostres vides, el poder de decidir què ens passa. D’altres en canvi, reserven aquest dret als humans, amb que construeixen les seves vides pas a pas, dia a dia. Fa uns dies, una amiga em va explicar com era la seva religió, em va dir que ella era molt creient, a la seva manera, sense adherir-se a cap religió preestablerta, sinó a la seva pròpia, en la qual tot l’univers i ella com a part activa d’aquest, interaccionaven per tal de construir la seva vida tal i com havia de ser, de la manera més conscient possible.  I és que aquesta màgia, aquest poder de crear i modelar el que vivim, sorgeix principalment de la consciència.

Així doncs, la capacitat per a escollir el context que ens acompanya i allò que s’alimenta en aquests sistemes, com les creences i els patrons, és nostra. Nosaltres alhora influenciem i generem sinèrgies i moviments en els nostres sistemes: en la família, en la colla d’amics, en la comunitat, a la feina, en el nostre país i en definitiva, en el nostre món. I per tant, en som responsables i compartim aquesta responsabilitat amb els demés membres del sistema en qüestió.

Aquesta nova mirada ens atorga el poder d’escollir i construir la nostra vida segons els nostres valors, somnis, projectes, desitjos i demés, ens ofereix les regnes de les nostres vides, el timó del nostre vaixell, per a conduir-lo amb les nostres pròpies mans. De vegades això ens espanta, ja que poder “culpar” a una altra persona, a un context, a un Déu o a la sort, a través de la queixa, esdevé més còmode. Alhora, però, també ens esclavitza, ja que perdem la llibertat i el dret de viure una vida plena i coherent, i de ser els veritables protagonistes de les nostres vides. O tal com ho expressa en Michael Jordan en aquest vídeo, el dret a ser llegendaris.

 

Del Carib a la Metamorfosi

Després de molts dies, hores i moments, i d’un Nadal especial i revelador, re-emprenc el diari d’aquest viatge que vaig començar fa uns anys i que seguiré fent per molt de temps. Em retrobo aquí i ara després d’uns mesos de vacances merescudes i conscients, necessàries per a reposar i pair tot el que he viscut durant dos anys intensos, plens de canvis, creixement i d’aprenentatge, que m’han conduït a re-col·locar-me i a continuar aquest camí des d’una altra posició, més conscient i més empoderada, més jo.

Will I walk the long road? We all walk the long road

Eddie Vedder – Long Road

 

Durant molts anys vaig creure que el meu somni de felicitat més genuí era viatjar ben lluny, viure en una cabanya enmig d’una platja paradisíaca, a l’altra banda del món, on sempre fa calor i les aigües són cristal·lines. Allà em dedicaria a pescar i collir fruits per a menjar, a banyar-me al mar i sota el sol, a gaudir del dia a dia i a viure sense preocupacions. No em plantejava quina posició ocupava en relació al món i als altres, m’imaginava a mi en el paradís de no ser i només existir. Em semblava una postura força naturista i ecologista, despresa de la societat i del materialisme, això em feia sentir especial i segura dels meus valors i conviccions. Vaig arribar a creure que només seria en aquest lloc on podria ser realment feliç, on trobaria la meva Vida Plena. Em plantejava la felicitat com un objectiu, com un final quasi inassequible, força idealitzat i llunyà, la felicitat com un destí on arribar… Sense ser-ne gaire conscient, m’estava limitant i tallant les ales, i privant de viure el regal més preciós que ens fa la vida: el present.

Per “sort”, el nostre inconscient, la nostra intuïció i aquest meravellós univers del que formem part, també ens regalen senyals i sincronicitats que ens ajuden a adonar-nos de si estem seguint un camí coherent o no, o si el que volem és construir-lo pas a pas des de la nostra part més genuïna, des de la nostra essència. Observant-los, acollint-los i deixant que m’acompanyessin he anat elaborant, pas a pas, un somni més conscient i alineat amb mi mateixa, amb la meva història, els meus valors i el meu sentir, però per sobre de tot, un somni on em permeto gaudir del dia a dia, vivint-lo amb consciència i plenitud, gaudint del camí i de cada pas, acollint el que ve i el que se’n va, sense aferrar-me ni limitar-me, sinó respirant i fluint en cada instant i en cada vivència. Tal com entra i surt l’aire dins meu, entren i surten les emocions, sensacions, pensaments i sentiments, amb llibertat i amb amor, regalant-me el seu perfum i l’aprenentatge que n’extrec en acollir-los, acceptar-los i deixant-los anar.

Dono gràcies a totes aquestes pistes, senyals, “sincros” i demés, en forma de persones, moments de connexió, de plenitud, cançons, llibres, vivències i experiències que m’han acompanyat a ser aquí en aquest moment, a que la meva vida sigui tal com és ara mateix. I no es tracta de tenir una vida perfecta, fa temps que vaig prendre consciència del meu patró d’autoexigència i em vaig desprendre d’aquest llenguatge carregat de judicis i d’autoimposicions, sinó d’un present que m’emociona i em motiva, conscient i lliure, adornat i perfumat amb un somriure que confia del que vindrà i de la seva utilitat, i amb una mirada àmplia i serena, focalitzada en tot allò que és possible.

A man travels the world over in search of what he needs and returns home to find it.

George Moore

Tot plegat, doncs, em va conduir a canviar el rumb del meu viatge en busca de la meva Vida Plena, i en lloc d’orientar-lo cap a algun lloc del món ben llunyà ho vaig fer cap a mi, cap al meu interior, endinsant-me cada cop més en les profunditats del meu ésser. En aquest viatge he descobert, entre moltes d’altres coses, que la felicitat no és un destí idíl·lic en un paradís del Carib, sinó un trajecte de plenitud i consciència, d’aquí i ara en aquí i ara, i per sobre de tot, que el millor destí per a assaborir-la és a dins de cadascú de nosaltres. He decidit i m’he compromès amb mi mateixa a seguir aquest viatge, en aquesta vida i en les que vinguin, i ha esdevingut el que em permet donar un sentit més significatiu i útil a la meva existència.

Un dels millors regals d’aquesta aventura en forma de metamorfosi va ser precisament redescobrir aquesta NovaMirada que ja formava part de mi, enfocant-la i fent-la meva, així com utilitzant-la com a una nova lent per a observar-me a mi mateixa, als altres i al TOT del que formem part i alhora modifiquem. Durant aquests mesos he seguit construint el camí d’aquesta perspectiva, i em decideixo i comprometo a seguir compartint aquí l’essència d’aquesta mirada que ens convida a viure des de la responsabilitat de la pròpia vida, des de la impermanència, la confiança, el fluir, la llibertat i la decisió d’esdevenir protagonistes del nostre present, construint els nostres somnis des de la possibilitat i els recursos de què disposem.

Aquest viatge infinit m’està portant per camins que mai m’hauria imaginat, sobretot perquè sovint no comporta haver de fer cap pas enfora, i tot i així em sento com una papallona que vola amunt i més amunt, o que es deixa endur pel vent allà on de ben segur hi ha quelcom que la fa vibrar i créixer una més i més. També m’ha dut a explorar els meus orígens, els primers passos que vaig donar en aquest món i a apropar-me a aquelles persones que els van donar amb mi, amb el seu amor i acompanyament incondicional, m’he retrobat amb tots els regals que em van fer començant pel de la vida. I mirant encara més enrere, descobreixo que al meu darrere i al meu voltant hi ha tota una immensa història de persones, generacions i vivències que configuren una gran part del meu ésser i als quals els processo la més sincera gratitud i admiració. I és per això que avui comparteixo cada gota de felicitat que flueix dins meu amb totes aquestes persones que han format en el passat, formen en el present i formaran en el futur, part de la meva vida.

Tinc ganes de seguir explorant aquest camí, de seguir vivint i viatjant per aquesta metamorfosi constant que va prenent major sentit dia a dia, que m’acompanya en el meu re-descobriment extraient l’essència més pura de mi i de tot el que m’envolta. M’adono que un dia m’hi vaig comprometre i que no hi ha marxa enrere, ja que això és el que dona sentit a la meva vida, així com acompanyar als que també desitgen fer-ho.

Gràcies per seguir caminant i ballant la vida amb mi!